Back أورسولا فرانكلين Arabic اورسولا فرانكلين ARZ اورسولا فرانکلین AZB Ursula Franklin Danish Ursula Franklin German Ursula Franklin English Ursula Franklin Spanish Ursula Franklin Estonian Ursula Franklin Basque اورسولا فرانکلین Persian
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
 (2006)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 setembre 1921 Múnic (Alemanya) |
| Mort | 22 juliol 2016 (94 anys) Toronto (Canadà) |
| Dades personals | |
| Religió | Societat Religiosa d'Amics |
| Formació | Universitat de Toronto Universitat Tècnica de Berlín |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Ocupació | física, activista pels drets de les dones, enginyera, professora d'universitat, metal·lúrgica, activista per la pau |
| Ocupador | Universitat de Toronto |
| Membre de | |
| Influències | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Premis
| |
  | |
Ursula Martius Franklin (Múnic, 16 de setembre de 1921-Toronto, 22 de juliol de 2016) va ser una metal·lúrgica canadenca, física investigadora, autora i educadora que va impartir classes a la Universitat de Toronto durant més de 40 anys.[1] És l'autora d'El veritable món de la tecnologia, basat en les Conferències Massey de 1989, Les lectures d'Ursula Franklin: Pacifisme com un mapa, una col·lecció dels seus documents, entrevistes i converses, i Ursula Franklin parla: pensaments i reflexions, que conté 22 dels seus discursos i cinc entrevistes que li van fer entre 1986 i el 2012. Franklin era practicant de la Quaker i va participar activament en honor de causes pacifistes i feministes. A més, va escriure i parlar extensament sobre la inutilitat de la guerra i la connexió entre la pau i la justícia social.[2] Franklin va rebre nombrosos honors i premis, com el Premi del Governador General en Commemoració del Cas Persones per a la promoció de la igualtat de les nenes i les dones al Canadà, així com la Medalla de la Pau Pearson pel seu treball en la promoció dels drets humans. El 2012, va ser admesa al Saló Canadenc de la Fama de Ciència i Enginyeria.[3] A més, una escola secundària de Toronto va ser anomenada en el seu honor (Acadèmia Ursula Franklin).[4]
Franklin és molt coneguda pels seus escrits sobre els efectes polítics i socials de la tecnologia. Per a ella, la tecnologia és molt més que màquines, aparells o transmissors electrònics. És un complet sistema que inclou mètodes, procediments, organització, "i sobretot, una mentalitat".[5] Fa distinció entre tecnologia "holística" utilitzada per artesans i la prescriptiva, associada a una divisió del treball en la producció a gran escala. Les tecnologies holístiques permeten als artesans controlar el seu treball de principi a fi; mentre que les tecnologies prescriptives organitzen el treball com una seqüència de passos que requereixen supervisió per part dels caps o gerents de cada organització.[6] Franklin argumenta que el predomini de la preceptives tecnològiques en la societat moderna desarbora el pensament crític i promou "una cultura de compliment".[7]
Alguns creuen que Ursula Franklin pertany a la tradició intel·lectual d'Harold Innis i Jacques Ellul, els quals adverteixen sobre la tendència de la tecnologia a suprimir la llibertat i posar en perill la civilització.[8] La mateixa Franklin reconeix a Ellul, així com diversos altres pensadors com Lewis Mumford, C. B. Macpherson, I. F. Schumacher i Vandana Shiva.[9]
- ↑ Lumley, Elizabeth (editor) (2008), Canadian Who's Who 2008.
- ↑ Franklin (Reader), pp.2–5.
- ↑ «U of T Engineers Inducted into Canadian Science and Engineering Hall of Fame Arxivat 2013-09-27 a Wayback Machine.». Faculty of Applied Science & Engineering, University of Toronto. [Consulta: 2 diciembre 2012].
- ↑ Lumley, p.439.
- ↑ Franklin (Real World), p.12.
- ↑ Franklin (Real World), pp.18–20.
- ↑ Franklin (Real World), p.24.
- ↑ Rose, Ellen.
- ↑ see Franklin (Reader) p.213 as well as the more complete list on pp.367–368.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search